Biologia
Pàgina per comentar, llegir i utilitzar recursos relacionats amb la biologia

Les neurones s'organitzen en xarxa, establint connexions entre elles, formant un complex entremat cel·lular.

La pressió osmòtica és la diferència de pressions que hi ha entre els dos costats d'una membrana semipermeable que separa dues dissolucions de concentracions diferents quan el sistema assoleix l'equilibri

l'absència de transport actiu, la membrana cel·lular permet el pas de molècules d'aigua i de tots els soluts permeables fins que s'igualen els seus respectius potencials químics en ambdós costats de la membrana. Això no obstant, existeix un gran nombre d'espècies, tant el el fluid que envolta la cèl·lula com en el fluid o citoplasma cel·lular, que no poden travessar la membrana. Si la concentració total d'aquest soluts és més gran en el fluid que envolta la cèl·lula, aquesta perdrà aigua per osmosi i es diu que el fluid circumdant és hipertònic respecte al fluid cel·lular (té major pressió osmòtica). En el cas contrari, quan la concentració total del solut que no pot travessar la membrana és més gran en el fluid de la cèl·lula, aquesta guanyarà aigua del líquid hipotònic circumdant (de menor pressió osmòtica). Quan no es produeix transferència neta d'aigua entre el fluid cel·lular i el que envolta la cèl·lula, es diu que ambdós fluids són isotònics, és a dir, tenen la mateixa pressió osmòtica. La sang i la limfa són aproximadament isotòniques respecte de les cèl·lules d'un organisme.

Com aconsegueix el virus de la SIDA (VIH) integrar-se al DNA cel·lular.

Un retrovirus és un virus que el seu genoma en fase extracel·lular és d'ARN. Utilitza una transcriptasa inversa per transcriure el seu genoma d'ARN a ADN i poder integrar-lo en el genoma de l'hostatger. El virus en si mateix és solament un recipient per emmagatzemar el seu ARN. La transcripció inversa té lloc en el citosol de la cèl·lula. El genoma d'un retrovirus integrat en el genoma de l'hostatger es coneix com a provirus.

Si us és útil, aquí teniu un llistat de possibles plagues per fer el treball

Pulgones
Araña roja
Mosca minadora
Orugas
Tuta absoluta
Mosca esciáridas
Vasates del tomate
Arañas blancas

Altres:

Orius Laevigatus
Nesidiocoris
TenuisEretmocerus
MundusAphidius
ColemaniDiglyphus
IsaeaPhytoseiulus
PersimilisAmblyseius
CucumerisChrysopa
CarneaAmblyseius
CalifornicusAmblyseius
DegeneransSiguientes

Final de la història? Per nosaltres, no és cap novetat. Fa ja cinc segles que Europa va decretar que eren delictes la memòria i la dignitat a Amèrica. Els nous amos d'aquestes terres prohibiren recordar la història i van prohibir fer-la. D'aleshores ençà, només podem acceptar-la.

Eduardo Galeano (Ser como ellos y otros artículos. Siglo veiniuno editores, 1992)

Ara no entrarem a discutir sobre l'existència o la no existència de Déu, però en el cas que no existís, s'hauria d'inventar.

Voltaire

els-grups-sanguinis-humans.doc

Llegiu aquest fragment relacionat amb la naturalesa dels grups sanguinis humans.

1- Sistemes de regulació

El sistema nerviós i el sistema endocrí o hormonal són els encarregats de relacionar l'organisme amb el món exterior, així com de regular l'activitat dels diferents òrgans i aparells que formen el nostre organisme. L'activitat dels animals pluricel•lulars és molt complexa, atesa la varietat de funcions que s'hi realitzen. Tots els animals reben constantment del medi ambient informacions anomenades estímuls que requereixen una resposta per part de l'organisme. Al mateix temps l'organisme pluricel•lular ha de regular l'activitat dels diferents òrgans i aparells que el formen, per a que l'organisme funcione com un tot. Cal mantenir una sèrie de constants en l'organisme com són la temperatura, la pressió sanguínia, la quantitat de glucosa en sang, etc..
La informació del medi ha de ser captada per l'animal; desprès traduïda a un llenguatge fisiològic i, posteriorment, tramesa a un centre nerviós on serà integrada perquè duga a terme la resposta més escaient. La captació dels estímuls ambientals (externs i interns) la realitzen les cèl•lules sensorials (distribuïdes per la pell o formant part dels òrgans dels sentits), les quals tradueixen l'estímul a la forma d'impuls nerviós (variacions del potencial de les membranes cel•lulars. Aquest impuls es transmet a través de les neurones fins a un centre nerviós (encèfal o medul•la espinal)on es produirà la integració de tots els impulsos nerviosos que hi arriben i, finalment, n'eixirà un altre impuls nerviós que transmetrà la resposta més idònia a un òrgan efector que serà l'encarregat d'emetre la resposta. Hi ha dos tipus generals de resposta als estímuls: La resposta motora que comporta un moviment proporcionat pel teixit muscular, i la resposta secretora, que consisteix en la secreció d'una substància per part d'una glàndula.